Història d’un pilot amateur
Història d’un esportista amateur del Motor
Josep Pinyol – Angels Galiano 
Sóc dels que crec que amb una predisposició a practicar, apassionar-se o sentir-se atret per alguna cosa, en el meu cas per per tot el que envolta l’esport del Motor, és una cosa amb la que ja es neix, una cosa genètica o de les nostres neurones que fa que ens atregui especialment i sense remissió cap a això… el Món del Motor.
El que em porta a creure en aquesta teoria, és que personalment, res en el meu entorn, la meva família i l’ambient que m’envoltava de nen, va influir en aquesta fixació pels cotxes i especialment, pel seu vessant en competició.
Apassionar-se per un esport que requereix d´uns recursos econòmics relativament importants, em va impedir iniciar-me a edat primerenca donada l’oposició dels meus pares, pel que no vaig poder disposar d’una moto ni de cotxe propi, si bé la inventiva que et dóna tenir quinze anys, t’ajuda a trobar diferents formes de començar a gaudir d’aquest apassionant Món.
Una d’elles, és assistir a carreres, veure els cotxes i els pilots de l’època, llegir i documentar-me de tot,per tots els mitjans i col·laborar amb algun equip de ral·lis de l’època, o bé prenent notes en el seient del copilot i estar present en la preparació del cotxe.
Vaig llegir tots els llibres sobre estils de pilotatge que vaig poder aconseguir, com el de Paul Frère sobre com pilotar en els circuits. Tipus de traçada, la importància de les transferències i de masses i tot sobre el que el gran pilot va escriure en el seu llibre “Conducció en les Competicions”.
A la imatge de sota, Paul Frère provant el Porsche 911 RSR 1973 Martini Oficial
També altres llibres interessants sobre el pilotatge en ral·li d’Antonio Zanini, a més de les pròpies experiències personals que anava provant a bord d’un Renault 6 del meu pare sobre pistes de terra en bon estat, on vaig poder aprendre per primera vegada la tècnica del punta-taló, i també la més complicada que utilitzaven els pilots nòrdics, frenant amb el peu esquerre i accelerant amb el dret.
Van ser dies divertits i profitosos que amb 16 anys, malgrat els pocs recursos del cotxe, em van permetre començar a aprendre.
Com en tots els inicis i aprenentatges, en alguna (esporàdica) ocasió vaig depassar els meus límits i sense poder controlar el lliscament en la traçada el sofert Renault 6 va acabar copejant contra alguna cosa fora dels límits del traçat.
(abans o després sempre acaba passant, és part d’aquest esport, encara que no desanima, perquè de tot s’aprèn, després d’analitzar mentalment com i perquè va ser l’error acabat de cometre)
Però després d’haver d’aguantar l’esperada i justa brega, de nou continuava aprenent a poc a poc però sense desanimar-me per a res. En aquest esport, aquestes situacions són inevitables i formen part de la seva intensitat i la pujada d’adrenalina que comporta l’anar el més ràpid i efectiu possible.
En la decada dels 70, la poca varietat de Marques i models disponibles en el mercat nacional, Seat, Renault (tan sols alguns models), Simca amb els seus 1.000 i 1.200, Authi amb els Mini 1275 GT, en tant que Citroën la cinquena marca present, no disposava de cap model adequat per a la competició.
A la imatge de sota Miquel Brunells, el millor preparador sobre els mini, tot un referent (amb un dels Mini Cooper preparat al màxim per Pujades en Costa)
Aquesta escassa varietat, descartat el caríssim Alpine A-110 i el també molt car per mi 1430 FU-1800,
Els dos cotxes guanyadors els Alpine A-110 1800 que va portar FASA-Renault i que s’havien proclamat Campions del Món de Ral·lis 1973 (al marge dels pilots sobre Porsche) en el Seat Jorge Bäbler que es proclamaria Campió Nacional.
Em va portar a triar un Renault 5 que amb certa preparació, Bilstein, Weber de 40, col.lectors Vimesa, i algunes petites modificacions més.
Aquell Renault 5 va ser el meu primer cotxe personal.
Al llarg de 4 anys el vaig anar evolucionant, però amb el pas dels anys, ràpidament va anar quedan desfasat en quant a potència de motor, tot i les millores introduïdes.
Havia arribat el moment de canviar aquell cotxe per un altre més potent i ràpid.
Dos eren els candidats, el famós VW Golf 1600, o el nou Renault 5 Alpine Turbo.
Tot i que el Alpine Turbo no disposava de suspensió McPherson davant, el seu motor 1300 amb Turbo aspirat, era una mica més potent ..
El senzill (sense intercooler) sistema de turbo aspirat del motor r122b
El motor Alpine-Renault de 1300 cc de càmeres hemisfèriques, oferia ara amb l’adopció d’un turbo-aspirat entre 110 i 117 cv a 6.000 rpm amb una pressió de turbo Garret rondant els 0.7 bars, per a un pes de tan sols 830 kg
.. i augmentant la pressió de bufat dels 0,4 bar originals fins als 0,7 o 0,8 bars, podien guanyar-se un interessants cv suplementaris, a més jo en aquells anys, m’identificava molt més amb Renault i el meu preparador i enginyer Angel González Treig, del qual tinc un gran record, això i que el preu del cotxe nou era 1/3 més barat que el Golf, em va fer decidir pel 5 Alpine Turbo, que avui dia (2018) encara conservo com a clàssic de Gr.1
Era la dècada dels 80, i els Renault 5 Alpine i Alpine Turbo eren cotxes amb els quals es podien aconseguir bons resultats en ral·lis, especialment dins del Gr.1 o en pujades en costa amb motors més potents que en els ral·lis.
Amb Angels sempre a la meva dreta, ens varem divertir molt participant en el trofeu de la Xarxa Renault de Catalunya en algunes proves, però sense seguir tot el campionat, especialment els trams Gironins de Estenalles, La Trona, les Guilleries, Sta Pellaia, Els Angels, Coll de Bracons tots bonics i emboltats de boscos, traçats exigents i temps canviant, des de sec a gel o neu
En el Tour de Corse de 1983, (Prova del Campionat del Món de Ral·lis) el vencedor en Gr.1 va ser un dels nous Renault 5 Alpine Turbo.
M’entrestant l’Angels i jo, ens divertíem junts disputant els ral·lis del Campionat de Catalunya
En els anys 80/90 l’ambient en la competició, era molt més amateur i on compartir la ruta i lluitar per fer-ho bé, anava acompanyat de bon ambient i agradables sopars de final de secció tots junts.
Van ser uns anys molt divertits amb el AlpineTurbo, que amb l’embranzida del seu motor amb el turbo, proporcionava grans sensacions.
A l’esquerra del volant, el manòmetre de pressió que portàvem regulat a 0,8 bars
El nostre R-5 Alpine Turbo amb el nº E000132 va ser preparat a GR.1, una preparació molt més fàcil i assequible que la de Gr.2 però que per a nosaltres, era suficient per evolucionar i aprendre i més duradora i fiable que els motors de Gr.2 més delicats
Equipat amb les barres de la Copa Renault, que li donaven rigidesa al xassís i seguretat a nosaltres, la resta d’elements necessaris, baquets, cinturons de 6 punts, extintor, talla-corrents i perquè Angels no tingués un segon de descans, el Terratrip 303, i la suspensió original i frens de la Copa Renault de circuits.
Han passat 35 anys des que per poc més de 1.000.000 de les antigues pessetes (6.000 €) vam comprar amb l’Angels aquell ràpid cotxe…
¡ que encara segueix ocupant un lloc en el nostre garatge, pels bons records que ens va proporcionar …, ara és tot un Classic
A les imatges en una concentració de Clàssics al Circuit de Catalunya
Aquests primers passos en el món del motor, els vam donar confiant en el conjunt
Després de dues dècades allunyats dels ral·lis i centrat en l’apassionant món del Karting, 21 anys després tornàvem als mateixos trams (2004 Ral·li D’Ivern) amb un competitiu Porsche 964 RS Cup de circuit …., però aquesta etapa us la descriurem en el seu moment cronològic.
La lògica evolució com equip, ens portaria del lleuger tracció davantera, a tornar vint anys després amb el rapidíssim tracció al darrera RS Cup amb 305 cv i 1.200 kg
per sumar punts per al Porsche Club Trophy 2003 i 2004, sent els primers participants catalans classificats en els dos anys que varem disputar el Trofeu Porsche Nacional
Fins aquí la primera part de la nostra senzilla però intensa Història a les curses de cotxes amb el nostre fidel i divertit Renault 5 Alpine Turbo Gr. 1 de la Regie
Ben aviat …… anirem a 1988 i al Campionat de Catalunya i d’Espanya de Kàrting
Moltes salutacions de Angels i Josep 2018 (©) Copyright