Història d’un pilot amateur – 2ª part
Era l’any 1988 i després de provar un kart de 100 cc amb motor dos temps dels que competien en les Carreres del Campionat de Catalunya de Kàrting, vaig trobar l’experiència molt divertida al mateix temps que representava la millor escola per iniciar-se en les carreres en circuit, a uns costos bastant raonables.
Era l’any 1988 i per a 1989 Jordi Pérez i qui escriu, Josep Pinyol, a més d’Oscar J. Avila, vam decidir participar en el Campionat de Catalunya de Kàrting corrent sota els colors de l’Equip DKT-Karting Club Viladecans.
Jordi Pérez comptava per a això amb un Hispakart-Esquerp F84, mentre jo canviava el ineficaç xassís Itàlia de Esquerp pel seu model més competitiu el xassís-T dotat també del mateix motor (comprant un segon motor de reserva) indispensable per participar en les curses del Campionat.
La meva primera cursa del 89 va ser la disputada al Circuit de Lliçà de Vall, la primera de la temporada. Era un moment que anava començar a marcar les meves possibilitats dins el grup de pilots que anaven a disputar tot el Campionat de classe Marques Nacionals, que es repartien entre Arisco (la qual havíem escollit) Zara una nova marca de la qual es sospito que realment eren motors italians Parilla, però rebatejats com Zara perquè fossin homologats com nacionals, i la tercera, que només disposava de xassís, Hispakart la marca construïda per l’enginyer de la Fórmula 1430, Ramón López.
Primera cursa – 26.02.89 Llissá de Vall
Pel que fa a les perspectives dins del Campionat, Jordi era de l’opinió que l’i jo estaríem entre els deu primers, cosa que jo no tenia tan clara. Per la seva banda, Oscar J. Avila es prenia les coses amb calma i assumia que s’acontentava amb estar a l’arribada encara que fos a les últimes posicions.
El circuit de Llissá no era un traçat que em entusiasmés perquè a la part final tenia una successió de revolts lents, que em incomodaven, especialment perquè els F84 eren motors de vàlvula rotativa amb escassetat de potència en zones lentes.
Després dels entrenaments de qualificació, ens quedàvem just a les portes d’entrar entre els deu primers millors temps. Jo marcava el 11è i Jordi el 12è així que havíem de millorar les nostres posicions en la prefinal, per poder optar a una classificació digna en la nostra primera cursa de la temporada 89. Oscar s’ho prenia amb calma, tancant el grup en l’última posició
Arribava l’hora de la veritat, “la Final” que sortint des de la 18a posició per un error en computar l’abandonament de la prefinal quan era sisè que em posava pràcticament impossible una classificació honrosa amb només 25 voltes per intentar remuntar, i amb Jordi Pérez en la 14a i Oscar a la 16a.
Només podia atacar i confiar en tenir sort.
La FINAL: El desenvolupament de la final, seria molt més afortunat per a mi i per al meu company Jordi Pérez.
Partint respectivament des de la 18a i 14a posició. Taponats en el nostre intent de remuntada, primer és Jordi qui es desfà del nº14 que ens feia un tap. Per la meva part amb un motor més ràpid en recta en competidor que em precedia, tot i donar-li un lleuger i discret toc a la esquerres d’entrada a recta però sense aconseguir descolocarle.
Finalment amb l’arribada d’Oriol Servia que rodava en segona posició, aprofito les banderes blaves que li mostren per enganxat a l’estela d’Oriol superar també al que em precedia i estirant-me prou per no tornar-me a veure sorprès pel a la recta amb el seu motor més ràpid.Les últimes voltes tots tractem de conservar les nostres posicions.
A la imatge inferior, una vista dels polèmics motors Zara-Birell, que acabarien sent desqualificats
La classificació final quedava en suspens per una reclamació interposada contra els il·legals motors Zara (made by Parilla)
La decisió final que adoptava la Federació, era excloure els quatre pilots que muntaven aquests motors. Amb tot això, Jordi Pérez amb el Hispakart-F84 era finalment 5è i jo amb el Arisco T-F84 setè, el que donava la raó a Jordi a la seva predicció que podríem barrejar-nos entre els deu primers en les pròximes carreres. Un dia complicat, però amb un resultat no excessivament negatiu després dels problemes de la primera mànega.
Segona cursa – 11.03.89 Mora d’Ebre
Per primera vegada, anàvem al Circuit de Mora d’Ebre, on s’anaven a celebrar les segona i tercera curses del Campionat 89.
Dissabte va ser un dia de molta feina de posada a punt (el circuit era nou per a nosaltres)
Prenent com a referència els tiempoas de Cesc Balcebre (amic i pilot oficial de Arisco Fábrica) aconseguint apropar-nos fins a temps de 5/10 (56 “09/100) del millor registre de Cesc amb (55” 41) pel que ens donàvem per satisfets amb els reglatges. Pel que fa al motor fèiem servir el F-295 que era més ràpid que el de reserva F-117.
Per motius personals, el meu amic Jordi Pérez deixava de córrer i des d’aquesta segona cursa, feia per a Oscar i per a mi, les funcions de preparador i mecànic per la seva llarga experiència amb els motors de dos temps.
El diumenge en els entrenaments previs, ens adonem que tenim problemes amb el joc de llantasy gomes per a la carrera, una darrere perd aire pel taló, i les utilitzades en els entrenaments de dissabte estan molt gastades per intentar fer-les servir en carrera.
Després d’una reparació d’urgència per part de Jordi, surto a la tanda cronometrada no podent repetir el temps de dissabte, marcant un 56 “28/100 (3 dècimes més lent) el que em situa amb el novè temps i la en 5a línia de graella.
La Pre-Final: A la sortida em poso en 8a posició i poc després avançament en un interior al qual tinc davant rodant amb comoditat en les setena.
En la lluita del grup de cap Cesc i un altre pilot de Zara es toquen i abandonen. Segueixo controlant la meva posició (només és la pre-final) i després d’algun abandonament més dels que lluiten al capdavant, finalment em faig amb una sorprenent tercera posició en aquesta mànega.
Per al DKT Team i per a mi, és tota una satisfacció haver pogut pujar sis posicions a la graella, el que amb aquesta tercera i sortint a la Final, en segona línia, encara tot era possible.
La Final: Sortint en tercera posició tot és possible. Conscient que serà una lluita dura començo a tirar amb força després el tret de sortida. Es produeixen les primeres lluites pel cap perdent una posició.
La lluita dura poc perquè en prendre la dreta de pujada després de la llarga recta del fons, el motor s’atura i mentre perdo posicions i m’aturo buscant el problema que estava alterant tota esperança d’un gran resultat, observo com el suport de la bobina s’ha partit deixant amb això al meu F-295 sense electricitat i veient-me obligat a un primerenc i inesperat abandó.
Maleint la meva mala sort, deixo el meu kart fora de la pista i traient-me el casc i la granota amb ràbia, mientrtas se segueix disputant la final, em canvi de roba, aliè al que succeïa a la pista, decebut per aquesta bona ocasió perduda per puntuar. Però són coses de l’esport del motor i cal assumir-les.
