World Championiship Makes 2 – 1972 …..
World Championhiship Makes 2-1972
Com us explicàvem en el nostre anterior article, la FISA, preocupada per les espectaculars prestacions dels Sport de 5 litres, decidia rebaixar la cilindrada de la classe Sport a 3 litres.
Aquesta decisió perjudicava especialment a 
que veia com els seus rapidíssims Porsche 917, dominadors de les dues últimes temporades i Campions 1970, 1971, no podien seguir participant en el Campionat del Món de Marques.
Per tant deixava de participar de manera oficial a la classe Sport, on només es podien alinear alguns dels ja superats Porsche 908/03 en mans d’equips privats.
A la imatge superior, l’Equip de l’Escuderia Montjuïc amb el prolífic i excel·lent pilot i persona, Juan Fernández.
Per tant, amb el canvi de normativa dels grans beneficiats eren els Ferrari 312PB i els Alfa-Romeo 33T3 els dos classe Sport més competitius amb motor de 3 litres, per davant dels ja veterans 908/03 de Porsche.
A la imatge inferior, Arturo Merzario al volant d’un dels Ferrari
Si bé a classe Sport, la Marca alemanya es trobava sense cotxes competitius, a classe GT, seguia comptant amb els seus fiables Porsche 911 S 2.4 amb els quals seguir dominant la classe GT
A la imatge superior, la unitat actual de Vanina Ickx de 1972.
Amb el teu total de 9 proves a disputar, donaven inici a la temporada, els 1000 km de Buenos Aires, on Ronnie Peterson i Tim Schenken s’imposaven amb un dels Ferrari 312 PB Oficials, secundats en segona posició pels seus companys Clay Regazzoni i Brian Redman sobre un altre dels 312 PB
L’únic Porsche 908/03 inscrit per l’Escuderia Montjuïc i pilotat per Juan Fernández i Jorge de Bagration, donava a la Marca els punts del seu 6ª posició.
La següent prova era la que habitualment obria el Campionat, les 6 Hores de Daytona, on es reeditava la lluita entre les dues marques italianes, sent en aquesta ocasió la victòria per al Ferrari 312PB pilotat per Jacky Ickx i Mario Andretti
La segona posició era Ronnie Peterson i Tim Schenken sobre el 312 PB vencedor a Buenos Aires i sent de nou la 3ª posició per Alfa-Romeo amb Vic Elford i Helmut Marko
A classe GT, els Porsche 911 S obtenien la victòria amb una excel·lent 7a posició de la general i 1r de classe GT pilotat el 911 S vencedor per Hurley Haywood i Peter Gregg sota els habituals colors de l’Brumos Racing
La tercera cursa, es disputava sense abandonar el continent americà, al Circuit de Sebring, on es celebraven les 12 Hores.
Novament el Ferrari SEFAC aconseguia arribar a les dues primeres posicions després de 12 hores de lluita contra Alfa-Romeo, sent de nou i per aquest ordre Jacky Ickx-Mario Andretti i Ronnie Peterson-Tim Schenken els dos primers classificats, separats per 2 voltes.
També Alfa-Romeo repetia resultat amb una 3a posició per al més ràpid de la seva Alfa 33T3 pilotat per Vaccarella-Hezemans, de manera que Ferrari amb tres doblets en les tres primeres curses es començava a consolidar al capdavant del Campionat.
Per la seva banda, en les dues últimes proves no hi havia cap Porsche 908/3 inscrit en Sport, per o que el títol seria cosa de dos.
A classe GT, els Porsche 911 2.4S i 2.5 ST, es veien batuts pel potentíssim Chevrolet Corvette C3 V8 de 7.1 litres pilotat pels nord-americans Heins i Johnson
Després del seu periple americà, el Campionat tornava a Europa, on es disputava la 4a cursa, els 1000 km de Brands Hatch on als habituals equips de Ferrari i Alfa Romeo, s’unia una petita participació de Porsche, que inscrivia 1 908/03 per Reinhold Jost-Mario Casoni i un veterà 908/02 per Stuppacher-Rieder.
La inscripció en Sport 3 litres la completaven com era habitual, dues Lola T280 Cosworth de l’Escuderia Jo Bonnier i el nou Mirage M6 Cosworth pilotat per Derek Bell i Gijs van Lennep
En una clara continuació del domini Ferrari amb els 312 PB, tornava a repetir el doblet de carreres anteriors amb Jacky Ickx i Mario Andretti i Ronnie Peterson Tim Schenken en les dues primeres posicions.
Per quarta vegada consecutiva, els homes de Autodelta havien de conformar-se amb una altra 3ª posició per al millor classificat dels seus equips sobre els Alfa 33T3, que el 1971, havien aconseguit tres victòries absolutes, amb Rolf Stommelen i Peter Revson que es classificaven a 2 voltes de Ickx-Andretti.
A les files de Porsche, el 908/02 acabava en una discreta 9a posició i el 908/03 havia d’abandonar per problemes de motor.
Aquesta 4ª Carrera disputada a Brands Hutch, no estava oberta als GT, i està reservada només als Sport en les seves diferents classes.
La cinquena cursa del Campionat, ens portava al feu de Ferrari, on previsiblement anava a seguir el seu domini, els 1000 km de Monza
L’equip italià s’inscrivia seus tres millors equips amb Jacky Ickx-Clay Regazzoni, Ronnie Peterson-Tim Schenken i Brian Redman-Arturo Merzario.
Absent de la prova Alfa Romeo amb el seu equip Autodelta, si estava Porsche amb diversos dels seus veterans 908/3 i 908/2
Reinhold Jost i Gerhard Schüler sobre un dels Porsche 908/03 a més de tres equips privats sobre els Porsche 908/02 pilotats per Bonomelli-Dona, Stuppacher-Helmut Marko i Walter Brun-André Wicky
També sobre un Porsche 907 de classe 2 litres, s’alineaven Peter Matti i Hervé Bayard.
A classe GT, els nombrosos De Tomaso Pantera dotats de motor Ford V8 de 5.7 litres, anaven a ser difícils de batre pels Porsche 911 de només 2.4 litres.
Com era d’esperar, Ferrari aconseguia la victòria al seu feu, però amb molts més problemes dels esperats, ja que només Jacky Ickx-Clay Regazzoni aconseguien imposar-se a un sorprenent Porsche 908/03 pilotat per Reinhold Jost i Gerhard Schüler que es feia amb la 2ª posició a 4 voltes de l’únic Ferrari que els superava.
Tercera posició per a Ronnie Peterson-Tim Schenken però ja a 5 voltes per darrere del Porsche 908/03
Quarta i inesperada posició per a Peter Matti i Hervé Bayard sobre el Porsche 910 que s’adjudicaven la classe fins a 2 litres.
La victòria a classe GT era per Ugo Locatelli-Pal Joe sobre un dels potents De Tomaso Pantera.
La sisena cursa es disputava en l’incomparable marc del Circuit de Spa Francorchamps, on se celebraven els 1.000 km i on novament l’Equip oficial Ferrari SEFAC, inscrivia els seus tres cotxes a favor de la consecució d’un Campionat que cada vegada tenien més a la seva abast després de la retirada d’Alfa Romeo i aprofitant que Porsche no tenia cotxes competitius en Sport després del canvi de reglament.
Jacky Ickx-Clay Regazzoni, Ronnie Peterson-Tim Schenken i Artuzo Merzario-Brian Redman s’inscrivien amb sengles Ferrari 312 PB flat 12 de 2991 cc que rendien 460 cv a 10800 rpm i 665 kg de pes
Quarta posició per al Mirage-Ford Cosworth pilotat per Derek Bell-Gijs van Lennpep a 7 voltes, les mateixes que el 5è classificat el Lola T280-Ford Cosworth de Gerard Larrousse-Hughes de Fierdland.
Entre els principals abandonaments entre els tres litres, el Ferrari 312 PB de Ronnie Peterson-Tim Schenken per accident lleu i el Porsche 908/03 de Reinhold Jost i Willy Kausen per una fuita en el dipòsit de combustible.
A classe GT els vencedors eren Jaquemin-deprés a bord d’un De Tomaso Pantera V8 de gairebé 6 litres, sent setens de la general.
En la mateixa volta que el De Tomaso, Erwin Kremer-John Fitzpatrick situaven el seu Porsche 911 S preparat per Kremer que se situaven vuitens molt a prop del potent De Tomaso. Una gran performance per a un emergent pilot i especialment futur i prestigiós preparador sobre Porsche, Erwin Kremer
En aquesta edició 1972 del World Championiship, entre les proves no s’incloïen les 24 hores de Le Mans, enfrontada per temes reglamentaris a la FISA
La setena prova era la carismàtica i atípica Targa Florio, on Alfa Romeo tornava al Campionat, després d’absentar a Monza i Spa-Francorchamps, inscrivint Autodelta un potent equip format per 4 cotxes per, Nino Vaccarella – Rolf Stommelen, Vic Elford – Gijs van Lennep , Toine Hezemans – Andrea de Adamich i Nanni Galli – Helmut Marko sobre la revisada versió dels seus cotxes, ara anomenada T33 / TT / 3
Per la seva banda, Ferrari SEFAC només alineava un dels seus victoriosos Ferrari 312 PB deixant-lo en mans del Campió de ral·lis Sandro Munari al costat del polifacètic Arturo Merzario.
A classe GT, els favorits eren els Porsche 911 S dels equips privats.
A Ferrari, l’estratègia de cedir el seu únic cotxe inscrit al rallymen i campioníssim amb Lancia, Sandro Munari al costat d’Arturo Merzario, resultava perfectament encertada per fer front a l’armada Alfa Romeo que tornava amb renovats empenta en una prova que acostuma a dominar.
La victòria sense bé molt atapeïda, era per Sandro Munari i Arturo Merzario amb 16 segons d’avantatge sobre el primer dels seus perseguidors.
Seguits per Nani Galli i Helmut Marko que els havien disputat la victòria fins al final amb l’Alfa Romeo T33 / TT / 3 cedint per només 16 “9/10
Tercera posició per al Alfa Romeo d’Andrea de Adamich i Toine Hezemans. Havent abandonar els altres dos T33 de Vic Elford-Gijs van Lennep i Nino Vaccarella-Rolf Stommelen amb el motor trencat els primers i una vàlvula trencada els segons.
Entre els classe GT, com era de preveure, els Porsche 911 S 2.5 no tenien oposició a la virada prova i les dues primeres posicions, a més d’ocupar la 5a i 6a posició de la general amb Gotifredi-Pica i Steckköning-Pucci
Nova victòria per als incombustible 911 de la Marca de Stuttgart, en un terreny on comptava més el conjunt del cotxe i el seu xassís, que la simple potència de la qual feia ús els De Tomaso.
Dura derrota per a l’equip de Carlo Chitti, que després d’haver apostat fort per una prova on havien estat vencedors en diverses ocasions, en aquesta edició, tot i alinear un fort equip, veien com se’ls escapava la victòria per molt poc, davant l’únic Ferrari 312 PB que tenien com a oposició.
A la penúltima prova de Campionat 72 i última que se celebrava a Europa, ja que la següent era als EUA, tant Ferrari com Alfa Romeo inscrivien les dues escuderies, tres equips.
Per part de Ferrari SEFAC dels tres habituals 312 PB per als seus pilots, Jacky Ickx-Clay Regazzoni, Arturo Merzario-Brian Redman i Ronnie Peterson-Tin Schenken.
Enfront d’ells, 3 Alfa Romeo T33 / TT / 3 per Rolf Stommelen-Vic Elford, Helmut Marko-Andrea de Adamich, si bé el tercer cotxe per Nani Galli-Toine Hezemans no arribava a prendre la sortida, sent la primera baixa.
Entre els Sport de 3 litres, el solitari Mirage-Ford M6 601 per Gijs van Lennep-Dereck Bell i un desfasat Porsche 908/03 per Reinhold Jost i Mario Casoni.
A classe GT, una legió d’equips sobre Porsche 911 S 2.4 i 2.5, s’enfrontaven a un solitari De Tomaso, uns cotxes que havien anat perdent competitivitat enfront dels sempre fiables i ràpids 911.
La difícil cursa del Ring després d’una excel·lent sortida del Mirage-Ford que tenia el 2n millor crono de qualificació ……….
Després dels imbatibles, en aquesta temporada de 1972, Ferrari, Alfa Romeo situava a Helmut Marko i Andrea de Adamich en tercera posició a 1 venda: els cotxes de Maranello
Quarta posició per al prometedor Mirage-Ford Cosworth de Derek Bell i Gijs van Lennep que acusaven problemes de motor cap al final, el que no els permetia lluitar amb els tres primers.
A classe GT, els Porsche 911 S s’adjudicaven la victòria i copaven les millors posicions de la seva classe, sent els vencedors de classe, l’inoblidable Erwin Kremer qui al costat de John Fitzpatrick es feia amb la 9a posició de la general, dominant la seva classe.
Amb Ferrari com a nova Campiona del Món de Marques a classe Sport i amb Porsche, novament Campiona del Món a classe GT, una classe que dominava des de 1966, sent Ferrari l’última (no) en adjudicar-se la classe GT el 1965, abans que la marca de Stuttgart comencés a monopolitzar la categoria, s’arribava a l’última cursa de la temporada que es disputaria a l’altra banda de l’Atlàntic.
L’última cursa de la Temporada 1972 eren les 6 Hores de Watkins Glen als EUA.
Tot i estar el Campionat Mundial ja decidit a favor seu, el Ferrari SEFAC desplaçava als EUA (on té un important mercat), els seus tres cotxes oficials, alineant tres 312 PB per Mario Andretti-Jacky Ickx, Ronnie Peterson-Tim Schenken i Brian Redman-Arturo Merzario.
Completant la llista d’inscrits en Sport 3 litres un Alfa Romeo T33 / 3 privat era alineat per Minter-Patrick
A classe Sport 2 litres, els habituals Lola, Chevron completaven la graella.
Més interessant estava la classe GT, on Ferrari USA s’inscrivia dos Ferrari 365 GTB / 4 V12 de 4.4 litres per a Sam Posey-David Hoobs i Jean Pierre Jarier-Young
Un altre Ferrari 365 GTB / 4 era inscrit a títol privat per De Lorenzo-Reynolds
Àmplia presència de Chevrolet amb els seus Corvette C3 que inscrivien 7 cotxes per Pickett-Kemp, Alden-Wiemicki, Klepper-Orr, Greenwood-Smothers, Heinz-Johnson, Baechle-Laughlin, Bill Schumacher-Nagel, a més d’alguns Corvette més antics de 7 litres.
3
Tercera posició per al Mirage F6-Ford Cosworth pilotat per Derek Bell-Carlos Pace, mentre el segon Mirage amb Gijs van Lennep-Tony Adamovich abandonava per culpa de la caixa de canvis, així com el tercer Ferrari 312 PB de Brian Redman-Arturo Merzario , trencaven el cigonyal.
Quarta posició per a Tony Dean-Bob Brown amb un veterà Porsche 908/02. Cinquena plaça també per Porsche, amb Reinhold Jost i Mario Casoni sobre un Porsche 908/0
El més gran fracás era per Chevrolet els 7 Corvette C3 abandonaven un darrere l’altre, sent l’únic que acabava, un Corvette més antic en 10a posició però a 53 voltes.
Novament es proclamava Campiona del Món de Marques a classe GT, una categoria que portava dominant consecutivament des de 1968, prenent el relleu de Ford.
S’arribava doncs al final de la Temporada 1972 amb dos dominadors absoluts, Ferrari a Sport i Porsche a GT.
En 
decidien respirar una mica a la classe Sport, amb la prohibició dels seus Porsche 917K a final de la Temporada 71, i davant la falta de competitivitat de les seves actuals Porsche 908/03 de 1971, no tornarien a desenvolupar un nou cotxe de classe Sport , fins a 1975, on veia la llum el Porsche 908/03 Spyder Turbo, que servia per preparar el seu retorn a la categoria absoluta en 1976con un nou cotxe guanyador.
A la imatge inferior, el Porsche 908/3 Spyder Turbo de 1975 dotat d’un motor flat-6 de 2140 cc i més de 500 cv de potència.
Per a la Temporada 73 del Mundial de Marques, decidia apostar per la classe GT i creava unEquipo Oficial que iba a convertirse en Leyenda …….. el 
i que prenent com a base de treball, un altre cotxe mític que naixia al mateix temps, el Porsche 911 2.7 RS
Un binomi que marcaria l’inici dels millors anys de la Competició, convertint-la en la Marca més llorejada, especialment en l’apartat dels Sport Prototips, els GT i la carreres de llarga distància, on va arribar a acumular més de 25.000 victòries aconseguides.
Però això ja forma part de la Història que us explicarem a continuació des 
……. la Temporada 1973 del Campionat Mundial de Marques i que per és el que diferencia (o diferenciava) a la Marca germana de la resta ….
Una cordial salutació des de la redacció.
El nostre més sincer agraïment a Marc Serrat (enginyer cap a Espanya) de 
per la seva col·laboració en aquest projecte
