Entre períodes de glòria i llargues absències

      

Porsche la Marca amb el major Palmarès nombre de victòries i Campionats aconseguits per una Marca

en Proves de Llarga Durada i Resistència

Amb 20 victòries absolutes en les 24 Hores de li Mans, Porsche és la Marca que més Campionats a assolit des que el 1951, la política que emanava des de Zuffenhausen, amb Ferdinand Porsche i el seu equip de destacats enginyers, era molt simple. Com definia el propi Ferdinand en aquelles èpoques daurades de l’Automobilisme, impulsades per “genis” i “veritables apassionats” del seu treball, creant cotxes meravellosos, ….., solia dir …..

Les victòries del cap de setmana……, són les vendes dels dies posteriors ……. així de senzilla era la filosofia del Dr. Ferdinand Porsche.  Aquestes dècades i filosofia dels anys Daurats de l’Automobilisme de Competició, van ser substituidas a poc a poc por el pur màrqueting.

Uns anys que mai tornaran, perquè la societat ha canviat els seus valores, però que van marcar les Edat d’Or de la Competició del Motor, abans de l’arribada dels dissenys por ordinador … on el cotxes, son tots casi guals. Els ordinadors no tenen sentiments, només més apliquen la lògica, amb el que la Màgia d’aquells privilegiats enginyers, Ferdinand Porsche , Enzo Ferrari, Carlo Chitti, Colin Chapman i molts altres…..

Des de la primera victòria Absoluta en el Campionat del Món de Marques en 1969, on Porsche amb els seus mítics 917 K utilitzant els motors Tipus 912 Flat-12, de 4.5 , 4.9 i 5 litres, oferien una acceleració de 0 a 100 en 2.5 segons i una velocitat punta en Li Mans de 396 km/h, amb els canvis de reglamentació. El primer, limitant els motors dels 5 litres a nomes 3 litres, Porsche va abandonar el Campionat al no poder utilitzar els cotxes que li estaven proporcionant aquestes prestigioses victòries, no tornant al Mundial fins a 1976, mantenint la seva presència Oficial en el Campionat durant 10 anys, fins a 1986.

Novament els canvis en reglament per part de la FIA, van fer que les seves següents incursions com a Equip Oficial, anessin més esporàdiques i curtes, amb un Reglament que canviava contínuament, remuntant-se la seva última participació Oficial en les 24 Hores de li Mans, a la temporada 1998 on aconseguia el doblet en la carrera més important dins de l’especialitat de Resistència …….., després d’aquest nou abandó, pel vaivens del Cto, van haver de passar 17 anys ! …… fins que novament, Porsche, formant ara parteix del Grup VAG, retornés a la màxima especialitat en 2015 on després de 3 anys aconseguint la victòria absoluta ……., novament abandona el Campionat (amb seguretat qüestionis de política del Grup VAG i reducció de despeses) ……., potser en aquesta ocasió sigui la “retirada definitiva” de les Carreres de Resistència, creiem que molt probablement…..

Quaranta-vuit anys després, d’aconseguir la seva primera victòria absoluta, Porsche (ara propietat del Grup VAG), obtenia fa pocs dies el seu 20ª victòria en les 24 Hores de li Mans, la prova més important del Campionat, aconseguint durant 1995, 1996 i 1997, a més de la victòria en el FIA World EnduranceChampioniship, els 3 Campionats en què ha participat, incloses les tres edicions de la 24 Hores de li Mans, amb el seu últim Prototip de Classe LMP1 , denominat Porsche 919 Hybriddotat d’un motor V4 Turboalimentat de 2.000 cc que oferia uns 500 cv, i equipat em dos sistemes de recuperació d’energia per als seus motors elèctrics, amb el que la suma total del grup motriu davanter MGU de 400 cv, aconseguia els 900 cv de potència total, amb una acceleració de 2.2 segons de 0 a 100 km/h…..

Tornant a l’inici d’aquest Repte, que anava a convertir-se en un Mite !

Però el més rellevant i interessant, és tornar cap a enrere i reprendre la Història de Porsche desde els seus començaments en el Campionat del Món de Marques
Dins del Campionat del Món de Marques que la FIA creava en 1953 i finalitzava amb aquesta denominació en 1992, aconseguia 11 Campionats absoluts, als quals la Marca de Stuttgart, afegia innombrables victòries en el Campionat IMSA America

Quan en 1953 Campionat del Món de Marques es va començar a disputar per a aquesta denominació, que constava de carreres de llarga durada, de 24 o 12 hores o 1.000 km, la Marca de Stuttgart, que havia iniciat per primera vegada la seva participació Oficial com a Marca en la 24 Hores de li Mans de 1951, on dues unitats de Porsche 356 amb motor de 4 cilindres i 1.086 cc. eren alineades en la prova.

La idea havia sorgit del propi FerdinandPorsche un any abans, amb motiu del Saló de París de 1950, i en el seu despatxos de Porscheen Zuffenhausen, els quatre enginyers que van participar en el projecte per al debut de Porsche en les 24 hores exclusivament, format per Leopold Jäntschke, Ferri Porsche, FerdinandPorsche i Emil Soukup, van desenvolupar un El Porsche 356 SL Coupé de li Mans, que desenvolupava 44 cv. a 4.000 rpm. amb un pes de sol 650 kg. i una velocitat punta de 160 km/h..

Malauradament el genial ingeniero no podría ver cumplido su deseo de ver debutar a los 356, pues Emil Soukup fallecía a principios del año de su debut, el día 30 de Enero de 1951..

Debut de Porsche AG a las 24H de Le Mans de 1951

Porsche AG feia correr oficialment dos cotxes en les 24 Hores de le Mans de 1950, Un dels 356 SL Coupé ho pilotaven els francesos Auguste Veuillet-EdmondMouche, acabant la dura carrera com a vencedors de la classe 1100/1750 i 20º de la general, donant la seva millor volta al circuit a una mitjana de 140,909 km/h. i cobrint una distància de 2840,65 km. durant les 24 hores de la prova..

El segon 356 inscrit i que havien de pilotar Bruner-Sauerwein s’accidentava durant els assajos, a la ràpida zona de Maison Blanche quedant destruït, deixant com a únic representant de la Marca a l’altre 356 SL de Veuillet-*Mouche

Segona participació a las 24 Horas …. 1952

A l’any següent, 1952, Porsche a més d’inscriure dos 356 SC 1100 cc., també inscrivia un altre 356 1500 cc. que havia estat presentat en el saló de Frankfurt de 1951, explicant en aquesta ocasió amb tres cotxes per a la carrera.

Els dos 356 SL 1.1, serien pilotats per la parella vencedora de la classe l’any anterior, Veuillet-*Mouche i pels alemanys Ficar Max Müller-*Huschke von Hanstein

El 356 SL 1.5 seria pilotat pel duo Martin-Picard

A meitat de carrera el cotxe de Müller-vonHanstein abandonava per trencament de motor i sis hores més tard el 356 SL 1.5 en entrar en boxes per al reportatge i canvi de pilot, no podia aturar el motor durant el pit-stop, per la qual cosa d’acord amb el reglament de la prova, eren exclosos, quedant a partir de llavors com a únic representant de la Marca, de nou el 356 SL 1.1 de Auguste Veuillet-Edmond Moucheamb el nº 50, que en aquesta ocasió tampoc fallaven i es classificaven de nou primers de la seva classe i en la 11ª posició de la general, completant 220 voltes al traçat de la Sarthe i un total de 2955,41 km..

En l’edició de 1953, les 24 Hores de le Mans, passaven a  formar part del Campionat del Món de Marques creat per la FIA

El primer motor central. En aquesta nova edició de les 24 Hores, Porsche inscrivia 3 unitats del model 550 Coupé de 1488 cc. i el ja tradicional 356 SL 1.1 de nou amb Veuillet al volant, explicant en aquesta ocasió amb Müller com coequipier.

Amb 98 cv. i solsament 550 kg. (125 menys que el 356) els nous 550 superaven els 200 km/h.

Ja en cursa, un dels 550 pilotat per Oliver-Martin abandonava per trencament de motor a les 15 hores, seguint-li en aquesta ocasió a les 17 hores el fiable 356 de Veuillet-*Müller també per trencament de motor.

Els altres dos 550 Coupé 1.5 continuaven la seva excel·lent carrera, guanyant la classe 1.5 amb el nº 45 de Richard von Frankenberg-PaulFrère i classificant-se en la 15ª posició scratch, seguits pels seus companys d’equip Hans Herrmann-Helmut Glöckler en 16ª, recorrent 247 voltes al traçat tots dos cotxes i 3.332 km.

Com podeu veure en el cartell publicitari de la dreta, Porsche, el desig de la qual era crear-se una prestigiosa fama construint cotxes guanyadors, i el seu objectiu principal era vèncer en les carreres, per augmentar la seva fama i vendes, rendibilitzava en aquests moments la seva victòria de classe en les 24 Hores de le Mans, tot un gran aparador esportiu per al Món.

A la fi d’aquest I Campionat del Món de Marques, la victòria, era per Ferrari la famosa Marca fundada pel Gran Enzo Ferrari en Maranello (Itàlia) que utilitzant el seu model, Ferrari 340 MM Berlinetta de Pinninfarina, s’adjudicaven el primer Campionat del Món de Marques.

24 Horas de Le Mans de 1954

Per  aquesta edició Porsche feia correr tres unitats del seu 550/4 RS Spyder d’1.5 litres amb motors amb quatre arbres de lleves, pilotats per Herrmann-Polensky Glockler-VonFrankenberg i Claes-Stasse.

També com no, era inscrita una unitat del fiable 356 de 1098 cc. per a Olivier-Duntov.

Si bé les novetats tècniques en els motors, van passar factura als cotxes de Glockler-VonFrankenberg que abandonaven amb problemes de distribució durant la primera hora de carrera. Un altre dels RS Spyder, el de Herrmann-Polensky ho feia a les 13 hores amb el mateix problema, el tercer cotxe acabava en la 12ª posició i primer de classe amb Classe-Stasse al volant, recorrent 3064 km. i donant 228 voltes al circuit.

La victòria absoluta tant en les 24 Hores de li Mans, com en el còmput del Campionat, se la adjudicada novament la Marca de Maranello, que en aquesta ocasió, feien servir el potent Ferrari 375 Plus dotat d’un motor V12 de prop de 5 litres de cilindrada.

Des de 1954 fins a 1961, el Campionat del Món de Marques, solsament s’el adjudicava la Marca que aconseguia la victòria absoluta, sense que hi hagués més divisions per categories.

A partir de 1962, el nou Reglament, va establir, a més del Campionat Absolut, altres dos apartats, el de la Marca Campiona fins a 2 litres, i una última per a les Marques amb cotxes fins als 1000 cc, per tant, ja va començar a quedar reflectit en l’Historial del Campionat, els guanyadors de les tres categories, l’absoluta, fins a 2 litres i fins a 1 litre.

Campionat del Món de Marcas – 1962

A Porsche AG eren conscients que els seus 356 B Carrera GT de 1582 cc, no eren suficientment competitius enfront dels cotxes italians, per la qual cosa van recórrer a Carlo Abarth, el famós preparador dels Fiat, que es va encarregar de l’evolució dels motors 1.6 litres, augmentant la potència de les seves 115 cv originals, primer a 128 cv i finalment a uns competitius 135 cv que convertien al Porsche 356B Carrera Abarth GTL (que incorporava el logotip Abarth en la seva part posterior)

La victòria en el Campionat de Marques Absolut, va recaure de nou en Ferrari, que en aquesta edició, on Ferrari utilitzava el 330 TRI/*LM dotat d’un motor V12 de 3.967 cc per a un pes de 820 kg.

Apart de la clase absoluta, Porsche aconseguia la victòria en el Campionat a la Classe fins a dos litres, amb els seus 356 B Carrera Abarth GTL amb els nous motors preparats per l’italià  Abarth de 1.582 cc

D’aquesta manera,  les seves anteriors victòries de Classe, des de 1962, van començar a quedar reflectides en el currículum del Campionat de Món de Marques

Campionat del Món de Marcas – 1963

Per a la temporada 1963, amb la inestimable col·laboració de Carlo Abarth en els motors, es va utilitzar una nova versió d de 1.966 cc per ser més competitius dins la Classe 2 litres, on en aquells anys, Porsche disposava de motors.

El nou motor d’1.966 cc, en successives evolucions durant la temporada, va començar oferint 155 cv, fins a aconseguir en les últimes unitats, uns magnífics 180 cv amb sols 2 litres de clindrada.

Un any més, la victòria absoluta en el Campionat del Món de Marques, va ser per a la Marca de Maranello, que vare fer servir el bellíssim Ferrari 250 GTO equipat am un motor V12 de 3 litres.

També una altre vegada i per segon any consecutiu Porsche amb els seus potenciats  cotxes s’adjudicava la victòria a la Classe fins a 2 litres del Mundial.

Campionat del Món de Marcas – 1964

Durant la temporada de 1965, Ferrari de nou s’adjudicava el Campionat Absolut, utilitzant  el seu model 250 GTO, sumant  també els punts dels diferents equips privats alineats, per ser novament Campiona

Porsche presentava un novíssim cotxe, dotat de carrosseria de fibra per primera vegada, per aconseguir la lleugeresa de pes que altres marques buscaven utilitzant carrosseries d’alumini, el Porsche 904 GTS utilitzant el motor heretat del 718 i amb 1.996 cc de 4 cilindres i 198 cv. Per a un pes de tan sols 655 kg

Malgrat la gran demanda per part dels seus clients, Porsche es va limitar a construir les 100 unitats d’aquest model, per a la seva homologació, atorgant així al 904 un aire d’exclusivitat.

Un any més, amb el nou 904 GTS s’adjudicaven el Campionat de GT fins a 2 litres.

El 904 va marcar el començament d’una sèrie de cotxes de cursa, on es combinaven els xassís lleugers amb el cos de fibra i que van culminar en els Porsche 908 i 917 K i LH

Campionat del Món de Marcas – 1965

Durant la temporada de 1965, Ferrari de nou s’adjudicava el Campionat Absolut, utilitzant varis dels seus models, en diferent tipus de carreres, i mentre en les 24 hores de le Mans, aconseguien la victòria amb el 330 T2 per les curses de 250 km i en altres proves menys dures, utilitzaven el 330 P2 i el 275 P2, sumant amb ells, els punts per ser novament Campions.

A la imatge superior, un magnífic 330 T2….., i a la inferior, un dels 275 T2 pilotat per Graham Hill

Per la seva banda, Porsche feia servir de nou amb el Porsche 904 GTS dotat del motor flat-4 de 1964 i el seu xassís de fibra, alineant també com a prototips, alguna versió del 904/6 amb el motor de 6 cilindres, si ben com a futures proves, al no comptar amb les 100 unitats necessàries, per ser cotxe de Classe-GT.

Per tant els fiables i lleugers, a més de ràpids 904 GTS, van ser de nou l’arma de Porsche, per adjudicar-se un títol més en Classe GT, que significava el cinquè consecutiu, des de la creació de la Classe GT en el Mundial de Marques

Campionat del Món any 1966 – Canvi de Classes

Amb l’inici del Campionat del Món de Marques de 1966, es modificaven el Grup de Classes, desapareixent la classe GT, a la qual substituían dues noves divisions.  Desapareixia la denominació Mundial de Marques, per denominar-se, Campionat Internacional per Sport-Prototips, i una segona Classe que es denominava Campionat Internacional per SportCars, en classes de més de 2 litres i de fins a dos litres, però desapareixent la categoria GT, on Porsche havia estat dominant des de la creació del Mundial de Marques.

Per tant, des de Porsche es va veure am la necessitat  de començar a construir un cotxe guanyador, que en aquests moments no tenien, donada l’entrada en el certamen de Ford, amb el seu potent GT40 MKII que muntava un V8 longitudinal d’entre 4.7 i 7 litres de cilindrada (segons versions)

Tant per la seva concepció de race-car pur, com pel seu potent motor (foto inferior) l’arribada de Ford, va posar en escac a la resta de Marques

L’ incorporació del potent Ford MK II, va fer que els fins llavors victoriosos Ferrari 330 P4 amb els seus motors V12 però de tan sols tres litres.

Per la seva banda, Porsche també desenvolupava un nou cotxe per al canvi de categoria i construïa les 50 unitats necessàries per a la seva homologació, del nou Porsche 906 Carrera 6, molt lleuger, però podent contar solsament amb el motor Flat-6 de 2 litres que tenia la Marca disponible, i que oferia 220 cv

Un magnífic model per a la Classe de fins a 2 litres, però que no podia lluitar per la diferència de motors, malgrat la seva lleugeresa, amb especialment el potent Ford MK II que multiplicava el seu cilindra des de 2 a més de tres vegades superior potència, al lleuger cotxe alemany.

Amb tots aquests nous ingredients, categories i cotxes, la Temporada 1966 prometia ser molt interessant, especialment per comprovar si Ferrari, amb els seus 330 P4 anava a ser capacos de vènçer als potents Ford MKII més coneguts com Ford GT40….

Però tot l’esdevingut durant aquesta Temporada, i totes les següents, us ho explicarem en el següent reportatge, que iniciarem amb començan des d’aquesta incerta Temporada 1966…

Una cordial salutació des de la redacció

Pasionporsche & Team Staedtler – Copyrigth © 2017