Altres pilots es van mantenir fidels al Porsche amb els quals varem iniciar aquest projecte nascut en 2005 com Francisco Fernández “Patxi” un pilot ja experimentat i “adobat” en multitud de carreres de la Copa Citröen i altres disciplines, demostrant la seva rapidesa i habilitat, adquirida en tan exigents i igualades copes monomarca, del que també vam aprendre les seves tàctiques  de carrera i la seva habilitat per defensar la seva posició. Gràcies Patchi.

Un altre component de l’Equip que ha estat amb nosaltres des de l’inici, ha estat Gerardo Múgica amb el seu fidel Porsche 996 Carrera 2, el qual va ser evolucionant fins a un nivell òptim, a més de millorar el seu nivell de pilotatge fins a nivells molt alts.

Gran persona i excel·lent company de pista Gerardo …….. tot un cavaller, dins i fora de la pista, aquest pilot mexicá

Si be Juan Carlos Zorrilla estàba més especialitzat com bon “router” on atresora ja excel·lents resultats amb el seu Porsche 911 S, també fa les seves incursions com “pistard” i després d’iniciar els entrenaments amb un Porsche 996 Carrera 2, aviat es passava a un dels nous Porsche 997 Carrera S

La mala fama que ràpidament van aconseguir els 997 S que no incorporaben el necesari carter sec i per aixó es trencaven amb facilitat en circuit va fer decidir a Juan Carlos finalment substituir.lo per un preciós Porsche 964 RS en versió N/GT un cotxe perfectament adaptat per a circuit i amb el qual s’obtenen sensacions “pures” i úniques.

La Temporada 2007 va portar amb si molts canvis de muntura per part de molts dels nostres pilots, en el seu desig de seguir evolucionant. Bona part d’ells van prendre com a base de treball diverses versions de GT3, tant en tipus 996 com 997 sent majoria aquests cotxes en la graella, durant la Temporada 2007.

Com podeu veure a las imatges, en la prova de Pau, set dels nostres pilots iniciaven el salt als ràpids, efectius i exigents GT3, 5 d’ells en versió 996 amb diferents preparacions i dues sobre els nous 997 GT3.

Els GT3 són uns cotxes eminentment que “van bé” però que es poden millorar moltíssim, amb treball, l’equip adequat de tècnics i també del pilot i la seva forma personal de pilotar.

Si bé la majoria d’ells van aconseguir treure-li un excel·lent partit a una muntura que entre els water-*cooled (a excepció dels Cup) era la més adequada i versàtil per a circuit-carretera, algun d’ells no va arribar a adaptar-se al seu pilotatge.

Davant la important pujada de nivell que requeria el GT3, el cotxe accelerava i frenava bastant més que les seves anteriors muntures, a algun dels pilots que fins llavors se sentien còmodes pilotant els seus  anteriors 993 i 964, la rapidesa dels GT3 els va superar en la seva capacitat de pilotatge i coratge, i va significar la fi de la seva aventura davant les altes velocitats i superior ritme que eren capaços d’oferir els 996 i 997 GT3……

Aquests pilots, van decidir abandonar el “nivell” GT3 i tornar als clàssics 911, retirant-se en algun cas al no aconseguir l’objectiu marcat de pilotar al ritme dels seus companys amb els nous “race-*car” de Porsche, si bé en la seva majoria van aconseguir evolucionar al mateix temps que els seus cotxes ……. i seguint la nostra “Filosofia” donaven un nou i important pas cap a endavant.

Això a més va portar boniques “batalles” entre amics com la qual van protagonitzar Jordi Espasa i Jorge G. Griñan sobre l’humit asfalt de Pau …. tot un espectacle de pilotatge i coratge.

Damunt el lliscant asfalt francès de Pau, tots dos ens van oferir una bonica i intensa lluita entre els dos per aconseguir la “pole” que va acabar quan ………….. un d’ells se sortia en l’esquerra de la zona alta.

Magnífic espectacle ofert pels nostres dos pilots més ràpids en aquesta jornada sobre un circuit “complicat” i sense marge per als errors.

També la resta de la majoria dels pilots de l’Equip, van seguir evolucionant a bord dels seus nous GT3 …. i ho segueixen fent en l’actualitat.

També Manuel Cintrano substituía el seu actual Porsche 964 RS “yellow” que tantes satisfaccions li havia donat,  però amb el qual sempre es mostrava més lent que l’altre 964 RS de l’Equip i com no……….. optava per …

(clikan sobre la imatge de sota)

Video d’entrenament en el Circuit Ascari dels dos 964 RS

 

I com no……….. triaba també cambiar a …… el millor dels Porsche 996 GT3 disponible, el Manthey Racing ex-Fran Staedtler que després de passar per les mans de Manthey i BELI Motorsport es mostrava com el més efectiu dels GT3 en pista, amb substancial diferència.

Encara que si be Cintrano havia donat un gran pas avanci amb el canvi del seu 964-RS pel afinadísimo Porsche 996 GT3 MK-II MR, el seu habitual perseguidor seguia lluitant amb el……….. el Porsche 964 RS també havia passat per les mans de Daniel i Jürgen i amb la  nova evolució era tan, ….. o lleugerament més ràpid que el GT3MR (excepte a la recta) …… on els cavalls del GT3MR manaven, però en les frenades el RS-Cup de BALE seguia sent el que millor frenava, explicant a més amb un equilibri de xassís molt bo.

(Clikeu) Video de la lluita entre el Porsche 996 GT3-MR i el Porsche 964 Cup

….. i el maleït !! 964 RS de BALE Motorsport, seguia superant-li malgrat el canvi de muntura, a les zones viradas i de frenada …. entre nosaltres, ser amics no significava que no anéssim rivals en pista ….. més aviat tot el contrari, l’amistat ens motivava a seguir evolucionant.

 

Aquest és l’esperit de l’Equip, no detenir-se i sempre fer un pas cap a endavant a la recerca de la major efectivitat.

Als nombrosos Porsche GT3 presents, s’incorporava el pilot francès Patrice Lefevbreamb el seu nou Porsche 997 RS si ben calçat en el Circuit de Monteblanco amb semi-*slicks, alguna cosa que condicionava el seu ritme per volta, però un cotxe preciós i amb gran potencial.

Al fons, podem veure dos autèntics “pura sang” el Porsche 996 GT3 R  de Mauri, una versió poc coneguda, i el 997 GT3 Cup de Fran Staedtler

Patrice Lefebre és un dels membres més simpàtics i volguts de l’Equip i un excel·lent company de pista.

Un altre dels nostres pilots ha estat Odón López (al que veiem en la imatge inferior al costat de David Bosch), primer amb un Porsche 997 Carrera S i posteriorment passant a un altre dels “race-cars” de la Marca, el Porsche 968 CS del com l’assistència de Bòlid, amb Modes en la imatge, s’encarregava del seu manteniment.

En la imatge inferior, durant una sessió d’entrenaments a Albacete, on es va mostrar més ràpid que els GT3 amb el lleuger 968 de la Copa

Com a resultat d’aquesta contínua evolució i davant la inquietud d’alguns pilots per participar en algun Campionat; en 2007  es va crear el LOCURA Racing Team, havent d’optar pels 968 CScom a cotxes de l’Equip, al no poder inscriure en aquest certamen els 911 Cup.

Amb un equip format per dos cotxes pilotats per Odón i el grec Kosta Karanoglou

I el segon per Manuel i un pilot extern, es va iniciar un altre nou pas cap a endavant “l’Equip de Competició” …. sempre “la nostra Filosofia” d’avançar en el nostre coneixement dels GT i concretament, Porsche.

Comptant amb el nostre habitual equip d’assistència amb Juan Carlos Abad al capdavant, els bons resultats no trigarien a arribar.

En la imatge inferior l’equip de Kosta-*Odon en una espectacular remuntada sobre els Seat.

Tornant al conjunt de l’Equip i els seus pilots, no anem ara a nomenar-los a tots, (podreu conèixer-los a través dels reportatges de les nostres activitats durant tots aquests anys) doncs seria terriblement tediós fer una ressenya de tots i cadascun que han passat per el   i han practicat aquesta faceta sobre   i el pilotatge en circuit, sabem que ells es donaran per al·ludits i han sabut l’altruista esforç del Cap de l’Equip (especialment) i els seus col·laboradors, sent sens dubte uns privilegiats que han pogut gaudir d’alguna cosa únic i “irrepetible”.

Sobre el nostre Cap d’Equip, que dir … tots li coneixeu i sens dubte coincidireis amb que és una persona especial, impossible de tornar a trobar en aquest “complex” mundillo de la competició.

Una persona que ha marcat un abans i un després amb el seu innovador projecte a Espanya, asseient les bases del que és la PASION per la Marca, sense protagonismes ni afany de lucre, sinó tot el contrari, discret i en moltes ocasions posant els seus diners perquè els altres l’hi passessin ben i sortís perfecte.

Alguna cosa que ha portat a un Equip Amateur …. el del   a ser reconegut com un dels més seriosos i respectats, en els Circuits i Proves Europees on sol participar.

Encara que es que “el” odia ser protagonista, no ha pogut evitar deixar la seva “petjada” inesborrable dins d’un món que solament es mou per interès i protagonisme.

Us deixem ja amb algunes imatges d’aquesta persona excepcional, que després d’un projecte realitzat, inicia un altre, sens dubte tan important com els quals ha afrontat amb convicció i serietat fins ara ...

…. i com estem ja al mitg del fort calor de léstiu , la qual cosa ens ve de gust ara a tots és anar-nos de vacances ……. i així ho hem fet en  i també en la redacció de  

Aquest parèntesi és una ocasió immillorable, després del treball ben fet, per decidir al fet que volem dedicar el nostre temps i esforços en el futur immediat ……..

Durant els primers anys, la qualitat humana dels aspirants i les ganes d’aprendre eren excel·lents per treballar amb ells, però moltes de les noves incorporacions en aquests dos últims anys, mancaven del necessari “esperit” i la modèstia per escoltar i aprendre iper assimilar el nostre sistema de treball ben fet.

Començaven a haver-hi massa “nous” que volien manar (un mal costum que tenen el directius d’altres sectors, com advocacia, listillos i d’altra nous rics)  persones que pensaven que els “diners tot ho compran” i creien que estàvem a “el seu servei”, gran error per la seva part ( … només el seu afan de protagonisme, “lluir” cotxe, i un egoisme pur i dur.

Molt nen ric però sense valors morals, barrejat am alguns de més edad però dolens com pilots amb diners però amb nul·la capacitat d’escoltar i aprendre, que varen pretendre passar de “Cayeneros” a sapiger pilotar un 911 dels de debò i que han acabat senzillament dedicats a “penjar” els seus videos on-board a la xarxa, (alguns d’ells trucats) per satisfer el seu ego personal i lluir-se entre els seus amics i coneguts ….. una llástima aquest tipus de gent…

Després d’uns apassionants anys molt profitosos quant a aprenentatge, bona companyonia, amistat i competitivitat entre nosaltres i molt bon rotllo, era el “moment just” …, per fer-nos a un costat, i allunyar-nos del tòxic ambient de sobrats que arribaven per integrar-se en l’Equip

Desitjo acabar les meves reflexions amb una frase de Dickens, escarida, clara i pròpia d’una ment privilegiada.

” Los caminos de la lealtad son siempre rectos ………… “

En la meva faceta  de fotògraf de l’Equip, aquesta foto és “especial”, parla per si sola d’una il·lusió, la il·lusió d’un nen, alquien no “contaminat” per la societat i que en els seus ulls reflecteix la il·lusió del moment d’asseure’s al volant d’una “llegenda” com es 

és ….. ” la cara d’un nen mai menteix ” ….. ” en ells no hi ha maldat, solament els mou la il·lusió i les seves ànsies d’aprendre ” ….. són sincerament agraïts.

Deixant ja de filosofar sobre el complicat comportament humà, i en la certesa que la “qualitat humana” no haurà millorat durant aquest parèntesi, més aviat al contrari seguint la tendència dels actuals valors que regeixen en aquesta societat actual, on ningú és “veritablement” amic de ningú i les preocupacions es cenyeixen sobre un mateix en un efímer afany de notorietat (recordeu que som mortals) ….. , llavors millor viure el moment amb honestedat, i sent fidels a les persones que l’ho mereixen posar Fi a aquest projecte.

Seguint fidel als meus principis d’honradesa i amistat, decideixo tancar la porta darrere meu, deixan fora  totes aquestes negatives influències, vanitats, egoismes i mentides …….  per gaudir del que de debò m’agrada que són els GT, no necessito AGUANTAR a uns interessats i falsos amics……. solsament necessito dues coses, un gran cotxe que és el 964 RS desenvolupat pel Team Staedtler i les meves innates ganes de gaudir del pilotatge pur que transmet …… i nous reptes

Pilotar on sigui, amb els britànics, grans coneixedors i amants dels race-cars, alemanys o belgues, en qualsevol bon context, menys en aquest enrarit i insà ambient de l’últim any, per sort els AMICS de sempre no han canviat i és millor que siguin pocs, però de debò, ser amics significa moltíssim més que unes cops interesats a l’esquena i poc més, aquestesta gent només  són coneguts………. ¡ No Gràcies…… !

Ens sedueix més fixar els nostres objectius en altres reptes, com és el dels Clàssics FIA que es el repte al que ens anem a dedicar tot seguit fixan en aixó els nostres desitjos i recursos des d’aquesta tardor.

Una cordial salutació des de la redacció  de 

---

El nostre agraïment a Marc Serrat (enginyer) de per la seva desinteressada col·laboració en aquest projecte