Entre .. períodes de Gloria … i llargas absències …. (3ª Part)

Entre períodes de Gloria, … y llargas absències

Campionat (1968 )

     

1968 … el nou Porsche 908/01 de 3 litres

lluitan per aconseguir el Campionat Absolut

En el Reglament d’aquesta nova Temporada, desapareixia la divisió Sport-Prototypes, i en aquesta edició el Campionat Internacional de Marques, es dividia en dues Classes, l’Absoluta, i la nova classe reservada als  als GT anomenada International Cup for GT Cars
El nou model 908 prenia el relleu com a cotxe per vèncer al 907 i dissenyat per FerdinandPiech al costat del seu Equip, en el Posrche908/01 de 3 litres, s’havien dipositat totes les esperances i la responsabilitat, per abordar amb èxit el Campionat del Món de Marques i aconseguir el seu primer Títol en categoria Absoluta
Pels dues primeres carreres que es van celebrar com era tradicional, iniciant el Campionat amb les 24 Hores de Daytona i posteriorment amb les 12 Hores de Sebring,  Porsche que encara seguia treballant en el seu nou 908 per convertir-ho en un cotxe guanyador, va decidir utilitzar en les cites americanes, els seus fiables i ràpids Porscheb907 LH amb motor Flat-8 de 2.2 litres, aconseguint un magnífic triplet, aconseguint la victòria amb Elford-Neerpasch-Stommelen-Siffer i Herrmann sobre el 907 nº 54

Altres dos Porsche 907 LH 2.2 pilotats respectivament per Siffer-Herrmann i Schlesser-Buzzetta, aconseguien la segona i tercera posició, completant un podi monocolor para Porsche.
En 8ª posició i primers de classe GT eren Gunn-Ortega-Merello a bord d’un Ferrari 250 LMpropulsado per un V12 de 3.3 litres.

En Classe GT fins a dos litres, i 9ª posició de la general, Peter Gregg-Axelsson s’adjudicaven la victòria de Classe a bord d’un Porsche 911 equipat am el mitic Flat-6 en aquest cas de 2 litres de cilindrada, per a la categoria fins a 2 litres .
Repetía cotxes en les 12 Hores de Sebring, els lleugers i ràpids Porsche 907 (en aquesta ocasió en versió curta) i amb els seus fiables motors de 2.2 litres s’imposaven als grans motors americans que muntaven els Camaro, Corvette i Ford Mustang, aconseguint l’Equip Oficial de Porsche un doblet amb els 907, copant les dues primeres posicions pilotats per Siffert-Herrmann, una volta per davant de l’altre 907 amb Elfort-Neerpasch

En categoria GT absoluta la 6ª posició i la victòria entre els GT, era per al potent Chevrolet Corvette equipat am  un V8 de 7 litres ! per davant d’un triplet de Porsche 911 S 2.0 encapçalats per Kirby-Johnson, Harrison-Loomis-Ryan i Duval-Kroll, que se situaven en les tres primeres posicions entre els GT fins a 2 litres, dominant la seva classe

De retorn al Continent Europeu, l’oposició es va mostrar més forta i competitiva que a EUA, imposant-se en la tercera cursa del Campionat (6 hores de Brands Hatch) i primera en sòl britànic, el Ford GT40 amb motor V8 de 4.8 litres pilotat per Jacky Ickx-Brian Redman amb 22 segons per davant del primer Porsche 907 2.2

Gran performance no obstant això  d’els fiables i ràpids Porsche 907 Flat-8 de sols 2.2 litres, que es classificaven en 2ª i 3ª posició per darrere del guanyador el Ford GT-40 de 5 litres, amb Mitter-Scarfiotti seguits per  Elfort-Neerpasch

En la segue prova de Brands Hatch les categories no incloïen la nova Classe GT, per la qual cosa la Classe fins a dos litres, se la emportaven  Steinemann-Spoerry a bord d’un Porsche 910.
La següent prova, els 1.000 km de Monza, anaven a significar el “debut” en competició de l’esperat Porsche 908 LH en el ràpid traçat de Monza, i comprovar el rendiment i fiabilitat del nou Flat-8 de 3 litres, primera prova en cursa d’aquest motor
Sense arribar a decebre per la seva joventut i la forta oposició per part de Ford amb la seva GT40 amb el V8 de 4.7 litres, a Porsche AG es van adonar que el nou cotxe 908/01 en els circuits més ràpids on tots podien esprémer la seva potència, el 908/01 es veuria encara superat per el Ford, per la qual cosa en el Departament de Competició es van posar a treballar en una nova versió, el 908/02, però el temps necessari per al seu desenvolupament i perquè estigués llest s’estimava en un any, per tant, havien de recórrer durant aquest llarg lapse de temps, al 908/01
En els 1.000 km de Monza, en Porsche van poder comprovar, que malgrat la lleugeresa del seu cotxe, en pistes tan ràpides, encara els potents Ford GT40 eren gairebé inassolibles, mentre que Ferrari, havia abandonat la lluita, sent cosa de dos, Ford i Porsche.
En aquestes condicions amb un Circuit ràpid com Monza, Hawkins-Hoobs sobre un dels Ford GT40  s’adjudicaven la victòria absoluta.

Els dos Porsche 908/01 LH no varen complir amb les expectatives dipositades en ells i acabaven en posicions retardades. Scarfiotti-Mitter en la 11ª i els seus company d’Equip,  Siffert-Herrmann, tots dos amb diversos problemes de joventut, en la 18ª posició

Tot i el fracàs dels nous 908 LH, la segona posició de la general i primers de Classe fins a 3 litres, eren els rapidíssims Stommelen-Neerpasch pilotan un dels 907 LH de 2.2 litres i acabant en la mateixa volta que el guanyador, amb el que salvaven l’Honor de la Marca alemanya

La tercera posició de la general, era per Patrick Depailler-De Cortanze pilotant un Alpine A211-Renault Gordini V8 de 3 litres, i que se situaven a sol 3 voltes del duo de capdavanter.

La 5ª Carrera de la Temporada 68, era l’atípica i meravellosa Targa Florio que es disputava per carreteres italianes obertes.  En un entorn perfecte per als cotxes ràpids però àgils.
Porsche no deixava passar l’oportunitat i s’imposava en la Ronda italiana per mitjà de Vic Elfort-Maglioli pilotant un dels Porsche 907 amb motor Flat-8 de 2.2

En aquesta cursa per carreteres italianes, Alfa-Romeo Autodelta, sabEN que tenien totes les possibilitats per adjudicar-se la Targa Florio, inscrivia un fort equip amb quatre cotxes tipus  Alfa-Romeo 33 T2, aconseguint finalitzar en segona i tercera posició i primer de Classe fins a 2 litres, am pilots de primera fila com Ignacio Giunti-Gally i Bianchi-Casoni

Per darrere del primer Porsche i els dos Alfa, es classificava el segon dels Porsche 907 de 2.2, precedint als altres dos Alfa Romeo 33 T2 en el que va mantenir una forta lluita contra els dos Porsche 907
En primera posició de Classe GT, Claude Haldi-Greub-Berney, guanyaven entre els GT amb un Porsche 911 S 2.0

Després de disputar-se l’atípica Targa Florio, en el Campionat Internacional de Marques, els equips afrontaven la 6ª Cursa (de 10 proves que constava en 1968) disputant els 1.000 km de Nürburgring en el llarg Circuit de 22,8 km que encara discorre entre boscos.
Porsche feia correr dues unitats de Porsche908/01 de 3 litres per Mitter-Scarfiotti i Siffert-Elford, mentre que Ford apostava fort i inscrivia quatre Fords GT40 de de 4.7 litres per als seus habituals pilots i Alfa Romeo, després de les bones sensacions de la Targa, tornava a inscriure 2 unitats d’Alfa 33 T2 de 2.5 litres V8 i altres cinc unitats de les seves 33 T2 amb motors de 2 litres.
Després de disputar-se les 44 voltes al traçat de Nürburgring-Nordschleife en 6h 34 minuts i 6 segons, l’equip format per Jo Siffert i Vic Elford aconseguien la primera victòria absoluta al volant d’uns dels nous Porsche 908/01 de 350 cv a 8.400 rpm i un pes de sol 650 kg  (imatge de sota)  Siffer i Elford “volan en el rasan de Nordschleife
La segona posició era per als ràpids Stommelen-Herrmann pilotant un dels Porsche 907 amb motor de 2.2 litres

Per la seva banda, Ford malgrat haver apostat fort amb un nombrós Equip, havia de conformar-se amb la 3ª posició que aconseguia el més ràpid dels seus GT4o amb Jacky Ickx i Hawkins al volant.
La 4ª posició era per al segon dels Porsche 907 en mans de Neerspach-*Buzzeta, que aprofitaven la rapidesa i fiabilitat de la seva unitad de 907.
Entre els nombrosos Alfa Romeo 33T2 el pilotat Nani Galli i Ignacio Giunti amb un 2 litres, s’alçaven amb la 5ª posició de la general i primers de Classe 2 litres.

Els guanyadors de classe GT, eren Huth-Greger am un Porsche 911 T ocupant la 18ª posició de la general, després dels nombrosos sport inscrits.

Excel·lent resultat per Porsche amb la primera victòria absoluta d’un del seus nous 908/01 que havien donat fins aquella cursa alguns problemes de fiabilitat amb els Flat-8 de 3 litres, sumat a l’excel·lent performance de les seves sempre ràpids i fiables 907 i la victòria en classe GT d’un altre de les seves 911 que era la tercera de la Temporada per a aquest model que anava a convertir-se en un GT Mític en els anys posteriors.

Després de l’exigent i complicat Nürburgring, la 7ª Prova del Campionat es disputava en (potser el circuit més benvolgut del Món per part dels pilots)  el de Spa-Francorchamps, per a molts pilots, fins i tot en aquest segle XXI, un dels millors Circuits de Món.
Novament Ford tornava a apostar fort per aconseguir el Campionat Internacional de Marques i inscrivia un total de 9 ! unitats del  seu model GT40 de 4.7 litres darrere d’un victòria que necessitavan.
Porsche AG per la seva banda, inscrivia novament els seus dos Porsche 908/01 de 350 cv i motor Flat-8 de 3 litres.  També reforçant l’equip, alineava un dels seus 907 de  2.2 litres, així com altres dos Porsche 910 de Classe 2 litres.
També Alfa Romeo, inscrivia en la prova belga, dues de les seves Alfa 33 T2
Malgrat no ser un Circuit tan ràpid com Monza, Spa-Francorchamps, comptava amb 2 0 3 zones, on la potència podia desplegar-se en tota la seva dimensió el que afavoria als cotxes més potents.
La victòria absoluta era para un dels Ford GT40, el que més ràpid s’hi havia mostrato al llarg de tota la temporada, el pilotat per Jacky Ickx i Brian Redman que s’imposaven al final dels 1.000 km, amb un volta d’avantatge sobre el segon classificat.

Malgrat les esperances posades en els dos Porsche 908/01 , eren finalment Mitter-Schlesseramb un dels Porsche 907 amb motor 2.2, els que s’alçaven fins a la segona posició.

El millor dels dos 908 Oficials, solsament podia classificar-se en tercera posició malgrat estar pilotat per Stommelen-Herrmann, decebent de nou als enginyers, que no aconseguien la necessària rapidesa i fiabilitat que portaven tota la temporada tractant d’aconseguir sense bons resultats.
L’altra unitat de 908 pilotada per Neerspach-Elford abandonava per accident a meitat de carrera.
La quarta posició era para Hawkins-Hobbs al volant del segon Ford GT40 Oficial, seguit en 5ª i 6ª posició pels Porsche 910 de Koch-Lins i Spoerri-Steinemann que aconseguien ser 1º i 2º de Classe Sport fins a dos litres.
Els Alfa Romeo 33 T2 s’enfonsaven en la classificació per falta de competitivitat, mentre que novament, la classe GT  la hi adjudicava el Porsche 911 T pilotat per Dieter Glemser-Kelleners aconseguint escalar fins a la 11ª posició de la general.

Victoria per tant per Ford, i nova decepció per Porsche amb els seus 908/01 en els quals des del principi de Campionat havien dipositat les seves esperances
La següent prova de l’Internacional de Marques, es disputava a EUA, en el Circuit de WatkinsGlen situat en un comtat proper a NY on es disputarien les 6 Hores de Watkins Glen
Per aquesta davant penúltima carrera del Campionat 1968, Porsche apostava novament pels seus revisats  i millorats teòricament Porsche 908 que portaven pel Flat-8 de  3 litres inscrivint quatre Equips Oficials per derrotar a Ford i els seus GT40 de 4.7 litres.  Ford per la seva banda, inscrivia a tres dels seus Equips sobre els victoriosos GT40  sent les dues úniques Marques que seguien lluitant per conquistar el Campionat.

La carrera anava a suposar un duríssim revés per Porsche i els seus revisats 908 que seguien mancats de fiabilitat encara que per components aliens al motor.  La victòria era novament per a l’equip format per Jacky Ickx-*Bianchi sobre el millor dels GT40, que al seu torn amb el seu companys d’Equip Hawkins-*Hobbs aconseguien un còmode doblet, allunyats en l’arribada de la resta d’equips.

A 27 i 29 voltes respectivament dels dos Ford, els Porsche millor classificats eren el Porsche 906 LH privats de Frank-Triechmann que es classificaven en 4ª posició per darrere del Hownet TX Continental, i en la 5ª posició Bailey-Locke sen primer i segon de Classe fins a 2 litres.
Pel que fa als Porsche 908 de l’Equip Oficial, tan sol el pilotat per Herrmann-Ikuzawa-Siffert aconseguienj creuarcreua la línia d’arribada, en una decebedora 6ª posició, molt allunyats de la lluita, mentre que els altres tres 908 Oficials, abandonaven gairebé consecutivament a meitat de carrera els de Patrick-Attwood-Buzzetta i Siffert-Elford tots dos per problemes en un rodament de roda, abandonant el pilotat per Follmer-Buzzetta en la volta 13 per problemes amb l’accelerador.
Un fiasco en tota regla per Porsche AG, degut a la falta de fiabilitat de motors i xassís en els cotxes de la Marca de Stuttgart, que completaven la seva primera temporada a la classe am el nou 908/1 de 3 litres, recollin amb un absolut fracàs, lents i fràgils, mentre veian com el títol se’ls escapava a poc a poc, sensxesaber com solucionar els problemes que acumulaven els seus 908/1.

Com a petit consol, que no aconseguia pal·liar la severa dolorosa derrota, Everet- Peter Gregg amb el Porsche 911 T amb els colors de Brumos, s’adjudicaven una vegada més per Porsche, la Classe GT on els 911 si que aconseguien dominar am autoritat completa la seva classe
D’espres del dur retorn des de terres americanes per Porsche AG, i abans d’afrontar les dues últimes carreres de la temporada, els 500 km de Zeltweg i, la importants 24 hores de le Mans, que mediàticament podien tenir tanta repercussió com el mateix Campionat de Marques sent la victòria més desitjada per a qualsevol Marca.
En Porsche tractaven de donar-li la volta a la situació després dels revessos soferts pels seus 908 Oficials, i la seva mirada i esforços i els de els seus enginyers, eminentment estaven treballant en l’última gran carrera de la Temporada, ja que una victòria en les 24 Hores de le Mans, esborraria per si mateixa, amb l’impacte que sempre te una victòria en el Circuit de la Sarthe sens dubte salvaria la temporada de la Marca de Stuttgart, malgrat que ja no aconseguís la victòria en el Campionat de Marques o no.
Mentre  es treballava en els cotxes destinats a la 24 hores mancant dos mesos per a la carrera, entre Watkins Glen i la 24 Hores de le Mans, havien de disputar la penúltima prova del Campionat, els 500 km de Zeltweg a Àustria.
En Porsche AG davant la urgència per repensar-se el perque del desastre americà, feia un gran esforç i inscrivia a cinc dels seus Equips en la prova austríaca de nou sobre els seus Porsche908/01 de 3 litres.
Per la seva banda, Ford després del doblet a EUA, van considerar que inscrivint a dos equips amb els pilots Paul Hawkins i el semi-oficialEdward Nelson sobre sengles Ford GT40, mentre també seguien preparant els cotxes per les 24 Hores.
També Alfa-Romeo inscrivia en la prova de Zeltweg, dues de les seves Alfa T33/2 u d’ells amb motor V8 de 2.5 litres i un segon amb un altre V8 de Classe 2 litres.
La llista d’inscrits a més del Alpine 220, la formaven nombrosos Porsche 910 i 906, a més alguns Lotus T/70 Chewrolet i diversos Lotus de diversos tipus.
En aquesta ocasió, i com a necessari bàlsam per als Enginyers de Porsche AG, dos dels Porsche 908/01 aconseguien el doblet en la carrera austríaca, aconseguint la victòria el pilotat per JoSiffert, seguit a sols 15 segons pel de Herrmann-Ahrens.

Ford aconseguia minimitzar la derrota, situant el Ford GT40 de Paul Hawkins a la tercera plaça, però distanciat a 5 voltes pels dos Porsce 908/01 tot un bon auguri devant les importants 24 Hores de Le Mans per par de Porsche.
Excel·lent resultat també el de l’Alfa Romeo T33/2 amb el cotxe de 2.5 litres que es feia amb la 4ª posició en la mateixa volta que el potent GT40

La 5ª, 6ª i 7ª posició de la general  i copant les tres primeres posicions de Classe 2 litres, eren per a tres dels Porsche 910 privats, just per davant del tercer dels Porsche 908/01 pilotat per Vic Elford, l’unic afectac per alguns problemes.
Mentre que el 908 restant pilotat per Neerspach, abandonava passat l’equador de la prova amb problemes elèctrics.  També el segon Ford GT40 privat d’Edward Nelson ho havia fet aband que el Porsche 908/01 per trencament de motor.

l’ultima i mes important cursa:  Les 24 Horas de Le Mans

El Campionat Internacional de Marques i el la Copa Internacional per GT arribava a la seva última cita, que en 1968, eren les prestigioses 24 Hores de Le Mans, en les quals una victòria en la Carrera de Resistència més Prestigiosa del Món, significava per a totes les Marques un impacte mes positiu i més rellevant per a molts, que el propi Campionat de Marquers.
Davant el desafiament i la rendibilitat que suposava aconseguir la victòria en les 24 Hores, totes les Marques alineaven els seus millors cotxes i pilots per assolir una victòria mes valuosa que tota la Temporada. Una Victòria amb moltisim Prestigi.

Porsche inscrivia quatre Porsche 908/01 Oficials, Ford feia tambe un gran esforç alineant cinc Ford GT40 amb els V8 de 4.9 i 4.7 litres. Tambe Ferrari inscrivia quatre F250LM i altres dues F275 GTB.

Alpine que corria a casa, alineava altres quatre cotxes, un A220 i tres A210 amb motors Renault-Gordini V8 de 3 litres.  També Alfa-Romeo presentava 5 equips sobre els T33/2 de Classe 2 litres.  Completaven la sèrie d’inscrits, els 911 i Chevrolet-Corvette ho feien en classe GT, a més d’algun Matra, dos Lola T70 i alguns Porsche 907 i 910 privats formaven la graella composta per 67 equips.
Al final de les dures i vibrants 24 hores, era Ford amb l’únic GT40 supervivent pilotat pels rapidíssims pilots Rodrigues-Bianchi, els qui es feien amb aquesta prestigiosa victòria que venia a confirmar un gran Campionat on van dominar als seus rivals am claretat.

Sense cap dubte una victòria molt treballava per Ford, ja que els seus  altres quatre Equips, havien d’abandonat molt aviat abans del primer terç de carrera.
Encara que Porsche ocupava la segona i tercera posició a terme de la llarga prova amb Steinemann-Spoterry amb un Porsche 907 LH  seguits a una volta per Rolf Stommelen-JochenNeerspach amb el Primer i també únic supervivent dels quatre Porsche  908/01 inscrits.
Una vegada més les esperances posades en els Porsche 908/01 havien decebut, ja que com els Ford, abans del primer terç, abandonaven un darrere l’altre per problemes d’alternador Buzzetta-Patrick i també Elford-Mitter, i per problemes d’embragatge en el Porsche 908/01 pilotat per Siffert-Herrmann
La fiabilitat i excel·lent resultat de conjunt els aportaven, d’una banda, especialment Alfa Romeo amb els seus T33/2 que classificaven a tres dels seus cinc cotxes en la quarta, cinquena i sisena posició, pilotats per Giunti-Galli, Facetti-Dini i Casoni-Biscaldi.

Una altra gran demostració de fiabilitat la donava Alpine amb els seus A220 al que seguien tres A210 amb motors Renault-Gordini, V8 de 3 litres, classificant-se “tots” els seus cotxes en posicions consecutives des de l’octava a la onceava, aconseguint un gran resultat de conjunt, per la Marca france

Entre els GT, una vegada més, un els durts i fiables Porsche 911 T 2.0 aconseguia encapçalar un nou doblet en la seva categoria, pilotats per Gaban-Vanderschrieck i Laurent-Ogier, i just per darrere dels Alpine A210. Un resultat magnífic però entelat pel important fracàs, una vegada més per el que havien de ser els protagonistes d’aquell Campionat, els frágils Porsche 908/01
Les 24 Hores de Le Mans tancaven per tant una nova edició del Campionat Internacional de Marques i la Copa per GTs, sens dubte el millor escenari per al final del Campionat de 1968
Amb plena satisfacció l’Equip Ford s’adjudicava el seu quarta… victòria consecutiva en el Campionat de Marques, en tant a Porsche es feian amb el nou Campionat per als Classe GT, si bé, ja en 1967 havia donat mostres que els Porsche 911 S i T en (1968) anaven a ser els GTna batre, per la seva rapideça y fiabilitat.

Per la seva banda els Porsche 908/01 amb motors 3 litres, que debutaven a partir de la 4ª carrera els 1.000 km de Monza, solsament aconseguien dues victòries, Nürburgring i Zelweg acuitats per molts i divers problemes de fiabilitat i ritme de carrera, la qual cosa suposava una decepció per als Enginyers de Porsche AG, acostumats al fet que totes les seves noves versions, acabessin sent cotxes guanyadors. En aquest cas el 908/01 va ser el primer fracàs per a un cotxe de carreres en la trajectòria de la Marca alemanya.

La Temporada havia acabat i era el moment de reprendre i redissenyar alguns elements en els 908/02 per lluitar pel Campionat de 1969…..  el de 1968 ja era Història….
En la (4ª Part) d’aquest reportatge sobre el Campionat del Món de Marques, us explicarem que anava a oferir a les Marques la nova Temporada.
Rebeu una cordial salutació des de la redacció de  
 
Pasionporsche & Team Staedtler – Copyrigth © 2017

 

2 thoughts on “Entre .. períodes de Gloria … i llargas absències …. (3ª Part)

  • Octubre 30, 2018 at 10:59 am
    Permalink

    I am curious to find out what blog system you’re utilizing? I’m having some minor security issues with my latest blog and I would like to find something more safe. Do you have any recommendations?

    Reply
    • Noviembre 3, 2018 at 9:05 am
      Permalink

      Hi!

      I am pleased, to know that you like the site.

      Sorry, the technical part is the contribution of Marc Serrat, friend and Systems Engineer.

      He deals with this technical part. I only write my feelings and those that
      I know about Porsche Motorsport, my passion.

      Best regards

      Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *